Alcúdia juny, juliol i agost del 2005
Dies 9 i 23 de juny, 7 i 21 de juliol, i 4 i 18 d’agost
Lloc: Porta des Moll, 21 hores
La iniciativa de la construcció de les murades va ser obra del primer rei de la dinastia de Mallorca, en Jaume II. El ritme de la feina pareix que només reprenia amb motiu de conteses bèl·liques –com la guerra amb Gènova- que feien evident que a una población tan exposada als atacs com Alcúdia havia de comptar amb una defensa adecuada. Pocs anys després de la reincorporació de Mallorca a la Corona d’Aragó, el 1349, el governador s’adreçava al nou rei, Pere el Cerimoniós, comunicant-li el mal estat de les obres de fortificació; concretament, que bona part dels murs començats havien catgut. Tot sembla indicar que la construcció de les murades no va rebre l’empenta definitiva fins alguns anys després, amb motiu d’un altre conflicte bèl·lic: la guerra amb Castella. Les intencions, i les ordres, del rei eren ben clares: acabar les murades d’Alcúdia (fer e cumplir la obra d’Alcúdia per la forma e segions que és stada comensada ...) i que se comens a fer e continuarla dita obra per la formaque fo comensada entrò a acabament d’aquella). Que la represa –o intensificació- de les obres ou causada per la guerra s’explicita en la mateixa documentació: el 8 de desembre del 1356 s’ordenà a tots els picapedrers que eren al cap de Rafalbetx que el proper diumenge anàssin a Alcúdia amb la ferramenta de pedrera per fer feina a les murades amb motiu de la guerra. Les continues referències a l’avistament de naus genoveses i castellanes, a les quals fa referència l’Historiador alcudienc Pere Ventayol devien causar el pànic de la població alcudienca. No és fins una dècada més tard, el 1375, que tenim indicis relativamente clars que les obres de construcció de la murada prácticament havien acabat. Així ho fa suposar que aqueix any s’ordenàs que, per seguretat de la vila, els portals fossin tancats –tret de dos que havien de ser vigilats- i que es posàssin talaies a les torres.
Antoni Mas i Forners
L’any 2004 quan iniciarem el programa Via Fora desconeixiem l’abast que aquest podia tenir. Nosaltres mateixos ens sorprenguérem de l’exel·lent acollida que vàrem tenir per part del públic que va assistir als diferents actes.
Però a part de l’èxit de públic i privat, que no es pot negar, del que estam satisfets és de l’alt grau d’implicació que hi va haver entre la ciutadania. Al projecte Via Fora es varen sumar historiadors locals, actors, figurants, músics, particulars i entitats de caire públic i privat que, en definitiva, entengueren com a pròpia la idea de ser capaços de transmetre el nostre tarannà i de donar a conèixer la nostra història, la nostra cultura i el nostre patrimoni, amb una nova visió adaptada als temps que corren i amb un discurs propi del segle XXI.
Estam convençuts que enguany tornarem a reviure la nostra història i la nostra cultura, conservant l’essència, l’esperit del Via Fora del 2004, però introduïnt algunes millores i canvis que l’enriquiràn.
Miquel Ferrer i Viver
Batle d’Alcúdia
Visites guiades dramatitzades
L’esdevenir de la histōria d’Alcúdia està íntimament lligat al seu caràcter defensiu i estratègic, la seva situació geogràfica al nord-est de l’illa de Mallorca és la clau per entendre el seu passat. Les murades d’Alcúdia són un element únic en el paisatge de la ciutat, aquestes al llarg del temps han condicionat d’una forma o altra la vida dels ciutadans, durant els anys de la seva construcció, de la seva utilització com a element defensiu, de la seva destrucció i ara en l’actualitat com a element patrimonial.
Les visites guiades dramatitzades ens transportaran en el temps a diferents èpoques històriques a través de personatges reals que varen protagonitzar alguns episodis de la vida de la ciutat i que gràcies a la documentación històrica i d’un grup d’actors els tornam a la vida.
PRIMERA ESCENA:SEGLE XIV
És l’any 1357, temps de guerra entre la Corona d’Aragó i la Corona de Castella. En Pere el Cerimoniós, rei de la Corona Catalanoaragonesa , és en guerra amb en Pere el Cruel, rei de Castella. Davant el perill dels atacs castellans, en Pere el Cerimoniós va ordenar que continuassin les obres de les murades d’Alcúdia, iniciades aproximadament el 1300, fins que quedassin definitivamente acabades. A les murades d’Alcúdia hi treballaven homes de diferents viles de Mallorca, en diferents torns, que sumaven prop de 800 persones. La defensa de la vila anava al càrrec del capità d’Alcúdia, que podria ser l’únic refugi dels habitants del nord de Mallorca en cas d’un atac castellà. Aquell any era capità en Guillem de Mosqueroles i en Bernat Moror, batle de la vila d’Alcúdia.
segona escena: guerra de les germanies
És el novembre de 1521. Des de la primavera la vila està assejada pels agermanats. Els agermanats eren pagesos i menestrals de tota Mallorca, que s’havien aixecat en armes, per tal de defensar les seves reivindicacions, acabar amb la corrupció i que tothom pagàs els imposts segons els béns que tenia. Tota Mallorca era en mans dels agermanats, tret d’Alcúdia. Les murades de la vila de la ciutat i per als contraris a l’aixecament. Mentre Alcúdia estava assejada, els agermanats instauren les seves reformes i persegueixen ferotgement els seus contraris. L’emperador Carles Vè no feia cas de les demandes del agermanats, als quals considerava rebels a la seva autoritat. La majoria dels alcudiencs varen resistir dins les murades, i es varen mantenir fidels a les autoritats, perō també n’hi hagué, com en Pere Ferrer Toleta, que es varen posar de banda dels agermanats i que s’uniren a les seves forces.
TERCERA ESCENA SEGLE XVIII: DON JOSE DE MARICONDA
A partir de 1715, quan els borbons acaben de guanyar la guerra de Successió d’Espanya, comenįa un temps de crisi i d’incerteses per a Alcúdia. La ciutat està exhausta ja que ha de pagar el sou del governador, li ha de donar allotjament juntament amb les nombroses tropes castellanes. A més, els alcudiencs els havien de portar llenya de les muntanyes comunes, aigua del pou de Fonolleta, oli o blat. Igualment tampoc podien faltar els mitjans de transport i bagatges, amb la qual cosa no quedava temps ni per conrear els propis camps. A partir de 1717 un altre fet va aconseguir agreujar encara més la situació. Aquest no va ser altre que el nomenament de Don José de Mariconda com agovernador d’Alcúdia, poc temps després de proclamar-se el Decret de Nova Planta. El governador es va comportar de forma autoritària, orgullosa, immoral i injusta. Per si tot aixō no bastàs, el 1721 amb l’excusade la pesta de Marsella es va tancar el port d’Alcúdia per espai de 30 anys, provocant el col·lapse de l’economia de la ciutat. Tot plegat va donar pas a una de les pitjors èpoques de la histōria d’Alcúdia, provocant l’emigració i el despoblament.
QUARTA ESCENA SEGLE XIX:LA FEBRE GROGA
És l’any 1870. A Palma s’ha declarat la febre groga i ràpidamenttots els municipis de l’illa s’han autoaïllat, creant els seus propis cinturons sanitaris i llatzerets per a la quarantena, tal com era costum a l’època per tal d’evitar l’entrada de la temuda epidèmia. En aquesta situació, Alcúdia té l’avantatge de comptar amb les seves murades per facilitar la tasca d’acordonament de la ciutat. Per aquest motiu, l’autoritat municipal disposa que es tanquin totes les portes de la murada, excepte la de Ciutat, que ha de ser custodiada per dos homes armats durant el dia i tancada durant la nit. A Alcúdia només podran entrar-ne aquells que disposin de la corresponent butlleta sanitària i que els acrediti com a individus sans, és a dir, que no provenguin de Ciutat. L’acció transcorre en el moment en què una família externa vol entrar a Alcúdia. És un home, una dona i un nin, amb els seus corresponents fardells. Estracta d’una família pobra d’un altre poble de Mallorca que es vol instal·lar a Alcúdia per participar a les obres de dessecació de l’albufera. Quan estan a punt d’entrar, els dos guàrdies els fan aturar.
CINQUENA ESCENA SEGLE XX: L’ESBUCAMENT DE LES MURADES
A comenįament del segle XX ja feia molt de temps que les murades havien perdut la seva utilitat defensiva. Per altra part, suposaven, com les de totes les ciutats del moment, un fre al creixement urbanístic alhora que un problema higiènic perquè no deixaven circular l’aire. Aquestes foren les causes que provoquen l’esbucament de les murades de la majoria de les ciutats europees. Tanmateix, a Alcúdia no succeí aquest fet, per causa, bàsicament, de la falta de recursos públics i de la minsa pressió demogrāfica que presentava el municipi. No serà fins després de la guerra civil quan es comenįarā, tímidament i de forma incompleta, el seu desmantellament. L’acció transcorre en un tros demurada esbucada, on tres obrers duen a terme les tasques de demolició del mur. Dos homes més, vestits de falangistes, arriben al lloc en qüestió per tal de controlar la feina que fan els obrers per compte delmunicipi. És l’any 1941.
Recerca històrica
Pere Salas
Antoni Mas
Antoni Domingo
Miquel Ferrer
Jaume Viver
Carme Suàrez
Antoni Mayol
Direcció artística:
Carles Pujols
Regidoria:
Bàrbara Dalià
Repartiment actors Via Fora:
Francesc Riera
Joan Gelabert
Tomeu Amer
Jaume Gaià
Noèlia Requena
Manolo Sánchez
David Cortana
Joan M. Albinyana
Catalina Mas Sansó
Amb la col·laboració especial de la soprano Fanny Marí
Figurants adults:
Tomeu Guiscafré
Esther López
Eva Carnicero
Begoña Vega
Manu Danet
Àgueda Florit
Neus Ramis
Gabi Schürmann
Toni Riera
Matilde Coloma
Jaume Navarro
M. Antònia Aleñar
Antonio Gonazález
Celia González
Figurants nins:
Tamara Jurado
Blanca Gelabert
Biel Palou
Clara Pascual
Neus Maraví
Antònia Oliver
Francisca M. Ortega
Joan Salort
Joan Darder
M. Antònia Pons
Aina Domingo
Carme Navas
Joan Domingo
Àngela Pons
Aitana Molina
M. José Ballesteros
Agustí Macia
Magdalena Reynés
Elena González
Ona Borràs
Música origina i transcripcions:
Jaume Garcia
Músics:
Jaume García Serra (Direcció, saxo soprano i guitarra)
Martí Cifre Gomila (Acordió i guitarra)
Lluís Fuster (Violí)
Joan Manel García Serra (Baix)
Mateu Vila (Percussions)
Joan Bernat Gual (Percussions)
Duració 60 minuts aproximadament
Punt de trobada: Porta del Moll
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada