Via fora, Alcúdia 2006

Promocional de Via fora, Alcúdia al programa Estiu de sargantana de Miguel Gómez Limmert
http://www.youtube.com/watch?v=t5zFpIHNYVg
Via fora Una nova visió de les murades

Alcúdia Juny, juliol i agost de 2006

Dies 15 de juny, 6, 13 i 20 de juliol, i 10 i 31 d’agost

Lloc:  Porta des Moll 21 hores

Juny

Dijous, dia 15

Juliol

Dijous, dia 6

Dijous, dia 13

Dijous, dia 27

Agost

Dijous, dia 3

Dijous, dia 10

Dijous, dia 31

LES MURADES I LA FORTIFICACIÓ D’ALCÚDIA AL VOLTANT DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

És ben coneguda la importāncia de les murades d’Alcúdia durant l’episodi de les Germanies. Tanmateix les murades foren un element central de la defensa del Regne i singularment en moments en que l’amenaįa d’invasió era més clara. És aixō el que passā en els darrers moments de la guerra de Successió a la Corona d’Espanya, quan Mallorca era ja el darrer reducte de resistčncia contra el Borbó. El perill d’invasió se centrava, com és lōgic, en les dues badies de l’illa, per la qual cosa era evident que se n’havia de reforįar la defensa. Aixō és el que es va fer 

Alcúdia, singularment des de la arribada del darrer virrei austriacista, el marqučs de Rubí, un conegut expert en l’arma d’artilleria. Les murades convertien Alcúdia en una plaįa on la resistčncia podia ser més efectiva, per la qual cosa era necessari reforįar-la amb  armes i  homes. El gener de 1714 entraren a Alcúdia, procedents de sa Pobla, cent fusells. Paral·lelament s’establien a la ciutat les companyies procedents dels districtes

d’Inca, Selva, Campanet i Muro. Un total de cent vuitanta efectius que se sumaven a la companyia de cent deu que ja hi havia a Alcúdia, a més de trenta-un artillers i una companyia de cavalleria. Aquest dispositiu es reforįā amb l’arribada d’una companyia de Ciutat també el gener de 1714.

El fets demostraren que el temor a una  Via fora Juny, juliol i agost de 2006 Una nova visió de les murades Alcúdia.

És ben coneguda la importāncia de les murades d’Alcúdia durant l’episodi de les Germanies. Tanmateix les murades foren un element central de la defensa del Regne i singularment en moments en que l’amenaça d’invasió era més clara. És això el que passà en els darrers moments de la guerra de Successió a la Corona d’Espanya, quan Mallorca era ja el darrer reducte de resistència contra el Borbó. El perill d’invasió se centrava, com és lògic, en les dues badies de l’illa, per la qual cosa era evident que se n’havia de reforçar la defensa. Aixō és el que es va fer a Alcúdia, singularment des de la arribada del darrer virrei austriacista, el marquès de Rubí, un conegut expert en l’arma d’artilleria. Les murades convertien Alcúdia en una plaça on la resistència podia ser més efectiva, per la qual cosa era necessari reforįar-la amb armes i homes. El gener de 1714 entraren a Alcúdia, procedents de sa Pobla, cent fusells. Paral·lelament s’establien a la ciutat les companyies procedents dels districtes d’Inca, Selva, Campanet i Muro. Un total de cent vuitanta efectius que se sumaven a la companyia de cent deu que ja hi havia a Alcúdia, a més de trenta-un artillers i una companyia de cavalleria. Aquest dispositiues reforçà amb l’arribada d’una companyia de Ciutat també el gener de 1714. El fets demostraren que el temor a una invasió per Alcúdia no era irracional. El 22 de gener de 1714 una nau amb infanteria enemiga es trobava a les aigües d’Alcúdia. S’envià pólvora des de Ciutat. L’episodi final de la guerra de Successió confirma la importància d’Alcúdia i les seves murades. Després de desembarcar a Cala Llonga i Cala Ferrera i d’ocupar Felanitx, el cavaller D’Aspheld –cap de les tropes filipistes- es dirigeix a Alcúdia, on les murades i els més de tres-cents efectius pareixien permetre la defensa de la plaça. No fou així. Després d’una nit on es convocā un Consell de Guerra, s’optā per la resistència. Els efectius arribats per terra eren molt més nombrosos i, a més era evident que una part de la flota entraria a la badia impedint rebre reforços. La flota entrà a la badia el 22 de juny. La plaça s’havia rendit el 20. Els jurats d’Alcúdia i bona part de la población foren un element decisiu per determinar la rendició.

Miquel J. Deyā Bauzā Professor UIB

Presentació

La idea del programa Via Fora arranca de la necessitat que sentíem de donar a cončixer totes les tasquesdestinades a posar en valor el nostre centre histōric. Volíem donar cobertura a aquesta necessitat d’una maneraoriginal i amb un cert segell de qualitat. Preteníem ajuntar la histōria, el patrimoni, l’espectacle, tot en una mescla quefos per una banda dināmica i entretenguda i per l’altra fidel a la histōria de la nostra ciutat. En línies generals pens que ho hem aconseguit perō he de recončixer que no esperāvem un čxit de públic tangros, ni tampoc no esperāvem aconseguir una implicació tan important de tantes persones que s’han sentit atretesper aquest programa i que hi participen amb tanta dedicació i encert. I aquest és el vertader èxit del Via Fora, la il·lusió que hi posa tota la gent que hi participa i que fa que l’espectacle creixi d’un dia per l’altre, que sempre ens trobemnovetats al programa.Per tot aixō vull fer arribar el meu agraïment a la llarga llista de participants i col·laboradors, a les empreses queens han patrocinat, al Consell de Mallorca que va creure en el projecte des del primer dia, i a tots els que hi heuparticipat i participau com a espectadors, i assegurar-vos que enguany el Via Fora tampoc no us decebrā, que hitrobareu novetats i sorpreses, perō per damunt de tot hi trobareu fidelitat al projecte inicial i les ganes i l’esforį detots els que hi prenen part.Miquel Ferrer i Viver Batle d’Alcúdia

Visites guiades dramatitzades

L’esdevenir de la histōria d’Alcúdia està íntimament lligat al seu caràcter defensiu i estratègic, la seva situació geogràfica al nord-est de l’illa de Mallorca és la clau per entendre el seu passat. Les murades d’Alcúdia són un element únic en el paisatge de la ciutat, aquestes al llarg del temps han condicionat d’una forma o altra la vida dels ciutadans, durant els anys de la seva construcció, de la seva utilització com a element defensiu, de la seva destrucció i ara en l’actualitat com a element patrimonial.

Les visites guiades dramatitzades ens transportaran en el temps a diferents èpoques històriques a través de personatges reals que varen protagonitzar alguns episodis de la vida de la ciutat i que gràcies a la documentación històrica i d’un grup d’actors els tornam a la vida.

PRIMERA ESCENA:SEGLE XIV

És l’any 1357, temps de guerra entre la Corona d’Aragó i la Corona de Castella. En Pere el Cerimoniós, rei de la Corona Catalanoaragonesa, és en guerra amb en Pere el Cruel, rei de Castella. Davant el perill dels atacs castellans, en Pere el Cerimoniós va ordenar que continuassin les obres de les murades d’Alcúdia, iniciades aproximadament el 1300, fins que quedassin definitivamente acabades. A les murades d’Alcúdia hi treballaven homes de diferents viles de Mallorca, en diferents torns, que sumaven prop de 800 persones. La defensa de la vila anava al càrrec del capità d’Alcúdia, que podria ser l’únic refugi dels habitants del nord de Mallorca en cas d’un atac castellà. Aquell any era capità en Guillem de Mosqueroles i en Bernat Moror, batle de la vila d’Alcúdia.

segona escena: guerra de les germanies

És el novembre de 1521. Des de la primavera la vila està assejada pels agermanats. Els agermanats eren pagesos i menestrals de tota Mallorca, que s’havien aixecat en armes, per tal de defensar les seves reivindicacions, acabar amb la corrupció i que tothom pagàs els imposts segons els béns que tenia. Tota Mallorca era en mans dels agermanats, tret d’Alcúdia. Les murades de la vila de la ciutat i per als contraris a l’aixecament. Mentre Alcúdia estava assejada, els agermanats instauren les seves reformes i persegueixen ferotgement els seus contraris. L’emperador Carles Vè no feia cas de les demandes del agermanats, als quals considerava rebels a la seva autoritat. La majoria dels alcudiencs varen resistir dins les murades, i es varen mantenir fidels a les autoritats, perō també n’hi hagué, com en Pere Ferrer Toleta, que es varen posar de banda dels agermanats i que s’uniren a les seves forces.

TERCERA ESCENA SEGLE XVIII: DON JOSE DE MARICONDA

A partir de 1715, quan els borbons acaben de guanyar la guerra de Successió d’Espanya, comenįa un temps de crisi i d’incerteses per a Alcúdia. La ciutat està exhausta ja que ha de pagar el sou del governador, li ha de donar allotjament juntament amb les nombroses tropes castellanes. A més, els alcudiencs els havien de portar llenya de les muntanyes comunes, aigua del pou de Fonolleta, oli o blat. Igualment tampoc podien faltar els mitjans de transport i bagatges, amb la qual cosa no quedava temps ni per conrear els propis camps. A partir de 1717 un altre fet va aconseguir agreujar encara més la situació. Aquest no va ser altre que el nomenament de Don José de Mariconda com agovernador d’Alcúdia, poc temps després de proclamar-se el Decret de Nova Planta. El governador es va comportar de forma autoritària, orgullosa, immoral i injusta. Per si tot aixō no bastàs, el 1721 amb l’excusade la pesta de Marsella es va tancar el port d’Alcúdia per espai de 30 anys, provocant el col·lapse de l’economia de la ciutat. Tot plegat va donar pas a una de les pitjors èpoques de la histōria d’Alcúdia, provocant l’emigració i el despoblament.

QUARTA ESCENA SEGLE XIX:LA FEBRE GROGA

És l’any 1870. A Palma s’ha declarat la febre groga i ràpidamenttots els municipis de l’illa s’han autoaïllat, creant els seus propis cinturons sanitaris i llatzerets per a la quarantena, tal com era costum a l’època per tal d’evitar l’entrada de la temuda epidèmia. En aquesta situació, Alcúdia té l’avantatge de comptar amb les seves murades per facilitar la tasca d’acordonament de la ciutat. Per aquest motiu, l’autoritat municipal disposa que es tanquin totes les portes de la murada, excepte la de Ciutat, que ha de ser custodiada per dos homes armats durant el dia i tancada durant la nit. A Alcúdia només podran entrar-ne aquells que disposin de la corresponent butlleta sanitària i que els acrediti com a individus sans, és a dir, que no provenguin de Ciutat. L’acció transcorre en el moment en què una família externa vol entrar a Alcúdia. És un home, una dona i un nin, amb els seus corresponents fardells. Estracta d’una família pobra d’un altre poble de Mallorca que es vol instal·lar a Alcúdia per participar a les obres de dessecació de l’albufera. Quan estan a punt d’entrar, els dos guàrdies els fan aturar.

CINQUENA ESCENA SEGLE XX: L’ESBUCAMENT DE LES MURADES

A comenįament del segle XX ja feia molt de temps que les murades havien perdut la seva utilitat defensiva. Per altra part, suposaven, com les de totes les ciutats del moment, un fre al creixement urbanístic alhora que un problema higiènic perquè no deixaven circular l’aire. Aquestes foren les causes que provoquen l’esbucament de les murades de la majoria de les ciutats europees. Tanmateix, a Alcúdia no succeí aquest fet, per causa, bàsicament, de la falta de recursos públics i de la minsa pressió demogrāfica que presentava el municipi. No serà fins després de la guerra civil quan es comenįarā, tímidament i de forma incompleta, el seu desmantellament. L’acció transcorre en un tros demurada esbucada, on tres obrers duen a terme les tasques de demolició del mur. Dos homes més, vestits de falangistes, arriben al lloc en qüestió per tal de controlar la feina que fan els obrers per compte delmunicipi. És l’any 1941.

Recerca històrica

Pere Salas

Antoni Mas

Antoni Domingo

Miquel Ferrer

Jaume Viver

Carme Suàrez

Antoni Mayol

Direcció artística:

Carles Pujols

Regidoria:

Bàrbara Dalià

Repartiment actors Via Fora:

Jaume Gaià

Catalina Mas Sansó

Francesc Riera

Salvador Miralles

Emili Martínez

Joan Pizà

Tamborers de Hiachat de Santa Margalida

Figurants adults:

Eva Carnicero

Begoņa Vega

Āgueda Florit

Neus Ramis

Gabi Schürmann

Matilde Coloma

Jaume Navarro

MŠ Antōnia Aleņar

Miquel Rasero

Antonio González

Antōnia Comes

Jesusa San Juan

Margalida Aguiló

Ana Belen Beneitez

Rosario Carmona

Francisca Poyato

Figurants nins:

Blanca Gelabert

Joan Salort

Joan Darder

MŠ Antōnia Pons

Āngela Pons

Carme Navas

Clara Pascual

Aitana Molina

Magdalena Reynés

Jaume Reynés

Elena González

Marta Crespillo

Andrea Duran

Angel Sureda

Caterina Pons

Xesca Reynés

Ana Rincón

Marina Frau

Júlia Frau

MŠ Āngels Salort

Ana Raquel

Sandra Nikiema

Mónica Carmen García

Malena Palacios

Patricia Correa

Miquel Company

Esperança Beltran

Jaume Beltran

Malena Vilalonga

Margalida Viver

Claudia González

Música original i transcripcions: Jaume García

Músics

Jaume García Serra (Direcció, saxo soprano i guitarra)

Martí Cifre Gomila (Acordió i guitarra)

Lluís Fuster (Violí)

Joan Manel García Serra (Baix)

Mateu Vila (Percussions)

Joan Bernat Gual (Percussions)

Cantants

Carme Llauger i Ona Borrās, dia 10 de juny i 13 de juliol "Els miserables" (fragment)

Fanny Marí, dia 15 de juny "Morto"

Antōnia Cānaves, dia 6 de juliol "Rosaret"

Dora Riutord, dia 27 de juliol "Tonada de llaurar"

Maria Gallardo, dia 10 d’agost "Cançó de bressol"

Elionor Rincón, dia 31 d’agost "Cançó de la mort callada”

© Copyright : Idea original Ajuntament d’Alcúdia