Via fora, Alcúdia 2007

Imatges Via fora 2007 cedides per Joana Fanals


Programa Via fora 2007


Programa: Via fora -  Una nova visió de les murades

Visites guiades dramatitzades els dies 5, 12 i 19 de juliol, i 2, 9, 16 i 23 d’agost

Lloc d’inici: Porta de Sant Sebastià (Davant l’Auditori d’Alcúdia) 21’00 hores

DE LA NECESSITAT MILITAR A LA DECLARACIÓ PATRIMONIAL

Si fins el segle XIX la relació d’Alcúdia amb les seves murades havia estat unívoca: aquestes eren considerades importants i necessàries per a la defensa, fins i tot, per a la subsistència; a partir de l’entrada al nou segle no succeirà el mateix. El juny de 1802, amb la pau d’Amiens, desapareixia el teòric enemic situat davant a Alcúdia: la Menorca britànica. A més, el perill corsari era pràcticament inexistent, fins a desaparèixer del tot amb la presa d’Alger pels francesos el 1830. A tot això, cal afegir la pèrdua de valor defensiu de les murades com a conseqüència del desenvolupament de noves tècniques militars. En aquest context, el 1835 va desaparèixer el càrrec de governador militar de la plaça i la seva guarnició. El 1860 es traslladen a Palma totes les peces d’artilleria; finalment, el 7 de juny de 1870 els militars abandonen les murades i terrenys adjacents. Ara és la Hisenda pública el seu propietari. Immediatament, el 1871, foren posats a la venda solars, torres, baluards... La situació d’abandonament prest s’ensenyorirà dels vells murs. L’esbucament de l’església, realment una part d’aquests, n’és un evidència. Però ningú adquirí les murades. Quin burgès ho havia de fer, si no existia possibilitat d’especulació urbana en un nucli que no creixia a causa de l’estancament demogràfic i econòmic? Això va ser un primera salvació, però no la definitiva. Llavors foren culpabilitzades de tots els mals. En el transcurs de menys d’un segle havien passat de ser necessàries a prescindibles i ara, en el darrer terç del XIX, els nous corrents higienistes, les consideraven pernicioses per a la vida mateixa. El metge alcudienc Joan Reynés no dubta d’assenyalar la murada interna com la causant de l’alta mortalitat que afectava la ciutat durant el vuitcents.

Així, no és estrany que el propi Ajuntament d’Alcúdia el 26 de febrer de 1879, demanàs al govern central que les derruís totalment. En aquell temps, es consideraven vitals els espais amplis i suficientment orejats, cosa que impedien els vells murs que “asfixiaven” la Ciutat. Però com els burgesos, l’Estat tampoc no voler fer-se càrrec d’aquella gran despesa. Les autoritats d’Alcúdia, amb una precària hisenda municipal, tampoc. Una altra salvació. Però el definitiu toc de gràcia arribà amb la reconversió d’aquells ruïnosos murs i bastions, en objecte patrimonial. En el canvi de tendència hi varen tenir a veure personatges locals, cas de Pere Ventayol, com d’externs, sobretot, Josep Maria Quadrado des de la seva vicepresidència de la Comissió  Provincial de Monuments. Ara les murades tornaven a ser necessàries, per bé que les autoritats locals no podien invertir en la seva reconstrucció. Així, els trams que amenaçaven ruïna prop de l’Església foren demolits el 1916. Era més barat que no conservar-los. Però poc a poc, fins i tot abans de la guerra, s’imposa la idea conservacionista, encara que abans de l’acceleració econòmica dels anys seixanta, això volia dir abandonament més que altra cosa. Per això, un dels punts culminants arribà el 1963, moment que les murades d’Alcúdia foren declarades Monument Històric Artístic. Era el final d’un llarg recorregut que portava al punt inicial, a la salvació definitiva.

Pere Salas Vives, Dr. en Història

Presentació

Ens trobam davant una nova edició del Programa Via Fora: Una nova visió de les murades, i com no podia ser d’altra manera i després de tres anys consecutius ens hem proposat introduir canvis significatius, motivats en part perquè el públic ens ho ha demanat, i també perquè consideram que el Via Fora ha d’esser un projecte viu en constant evolució que any rere any ha d’incorporar escenes i elements nous perquè no perdi l’actualitat ni l’interès del públic.

La nostra ciutat és plena d’història, cada racó, cada carrer, cada casa i cada pedra ens explica d’on venim i són testimonis muts del pas del temps. Nosaltres els hem fet parlar gràcies a la informació que ens ha arribat fins als nostres dies (fonts escrites, orals, arqueològiques...) i el que és millor hem trobat una fórmula per contar-vos–la a través de personatges reals que ens acompanyen en les nits d’estiu per gaudir i per reviure el passat.

Miquel Ferrer i Viver

Batle d’Alcúdia

Visites guiades dramatitzades

L’esdevenir de la història d’Alcúdia està íntimamente lligat al seu caràcter defensiu i estratègic, la seva situació geogràfica al nord-est de l’illa de Mallorca és la clau per entendre el seu passat. Les murades d’Alcúdia són un element únic en el paisatge de la ciutat, aquestes al llarg del temps han condicionat d’una forma o altra la vida dels ciutadans, durant els anys de la seva construcció, de la seva utilització com a element defensiu, de la seva destrucció i ara en l’actualitat com a element patrimonial.

Les visites guiades dramatitzades ens transportaran en el temps a diferents èpoques històriques a través de personatges reals que varen protagonitzar alguns episodis de la vida de la ciutat i que gràcies a la documentació històrica i d’un grup d’actors els tornam a la vida.

PRIMERA ESCENA:

SEGLE XIV Guerra amb Castella

El rei Pere el Cerimoniós, rei de la corona catalano-aragonesa ordena que es continuïn i finalitzin les obres de les murades d’Alcúdia, el motiu: l’imminent atac del rei Pere el Cruel de Castella . Són temps de guerra i les murades ofereixen refugi als habitants del nord de Mallorca.

SEGONA ESCENA:

SEGLE XIV. LA PESTA NEGRA

La Pesta Negra arriba a Europa Occidental els anys 1348-1350. Aquesta malaltia arriba amb les rates amb els vaixells i inicia la seva propagació a Mallorca des d’Alcúdia. Ràpidament acabà amb la meitat de la població de l’illa, i les persones de l’època conceben l’epidèmia com a un càstig diví. La primera víctima fou l’alcudienc Guillem Brassa.

TERCERA ESCENA:

SEGLE XVI. LA GUERRA DE LES GERMANIES.

Novembre de 1521, la vila d’Alcúdia està assetjada pels agermanants. Les murades d’Alcúdia serveixen de refugi pels senyors de ciutat i als mascarats contraris de l’aixecament. L’emperador Carles V declara als agermanats rebels a la seva autoritat. Els pagesos i menestrals agermanats intenten entrar dins Alcúdia explicant les raons de la Germania.

QUARTA ESCENA:

INICIS SEGLE XIX. AGUSTÍN ARGÜELLES

Alcúdia es troba al pitjor moment de la seva història: el port tancat, els camps deserts, no hi ha activitat econòmica. Sols uns centenars de persones hi resideixen. Murades i cases estan ruïnoses, i la vila, afectada per les malalties provinents de l’albufera, serveix de presidi. Agustín Argüelles, polític liberal, i diputat a les Corts, està confinat i pres a Alcúdia entre 1815 i 1820 juntament amb altres presos polítics al ser Alcúdia un lloc allunyat de la centralitat del poder de l’Estat, insalubre i deprimit. Ha participat a la Constitució de Cadis 1812 i la tornada de Ferran VII el 1814 suposa la supressió de l’estat lliberal i el retorn de l’absolutisme.

CINQUENA ESCENA:

SEGLE XX. L’ARRIBADA DELS TURISTES

El tren del turisme ha arribat, però a Alcúdia encara es viu plàcidament, de tant en tant apareéis qualcú que parla dels avantatges del negoci del turisme, dels nous aires de llibertat que es respiren.... La majoria d’autòctons no ho acaben de veure clar. Les murades d’Alcúdia després d’haver estat esbucades a la postguerra es converteixen a partir dels anys 60 en un atractiu turístic: són declarades monument històric-artístic. Ara s’haura de restaurar.

Participants Via fora

Direcció artística: Carles Pujols

Guionistes: 
Antoni Mayol

Antoni Mas

Carme Suàrez

Regidoria:

Bàrbara Dalià

Repartiment actors Via Fora:

Jaume Gayà

Joan Gelabert

Salvador Miralles

Francesc Riera

Sebastià Riera

Catalina Maria Sansó

Joan Antoni Sunyer

Figurants adults:

Maria Magdalena Adrover

Margalida Aguiló

Jerònia Barrera

Ana Belén Beneitez

Rosario Carmona

Eva Carnicero

Antònia Comas

Àgueda Florit

Antonio González

Jesús Mengual

Jaume Navarro

Neus Ramis

Francesc Regué

Miquel Salom

Jesusa Sanjuán

Gabi Schürmann

Begoña Vega

Figurants nins:

Catalina Maria Cànaves

Noelia Caurel

Catalina Cladera

Adriadna Cortés

Marta Crespillo

Marta Cuesta

Carme Darder

Joan Darder

Joan Domingo

Andrea Duran

Maria Ferrer

Júlia Frau

Marina Frau

Claudia González

Elena González

Victòria Gonzàlez

Alejandro Manuel Jiménez

Agustí Macià

Ainhoa Magraner

Antonia María Martínez

Carme Navas

Jessica Noceras

Jaume Oliver

Joseba Orrantia

Sara Palomo

Clara Pascual

Caterina Pons

Guillem F. Ramis

Jordi Riera

Ana Rincón

Joan Salort

Mª Àngels Salort

Luana Solange

Maria del Mar Vera

Malena Villalonga

Margalida Viver

Col.laboradors:

Maribel Alzamora

Pep Toni Fernàndez

Emili Gonzàlez

Aurelio Navas

Músics:

Martí Cifre

Jaume García

Joan Manuel García

Joan Bernat Gual

Mateu Vila

© Copyright : Idea original Ajuntament d’Alcúdia

Notes:

• Al programa de mà de l’any 2007, s’hi va fer constar l’Especial Via Fora Commemoració 5è. Centenari Sant Crist d’Alcúdia, que fou una repetició de la primera representación que hi va haver el 26 de febrer del 2007 pel mateix motiu, amb pràcticament els mateixos actors i un repartiment molt semblant al de Via Fora.
  

• L’edició de Via fora del 2007 va ser premiada al LLIURAMENT DELS PREMIS DE LES ARTS ESCÈNIQUES I MUSICALS que tingué lloc el dissabte, 7 d’abril, al Teatre de Capdepera
  

El dissabte 7 d’abril el Teatre de Capdepera acollí el lliurament dels premis de les Arts Escèniques i Musicals, que atorga l’Associació de Teatres i Auditoris Públics de les Illes Balears, aleshores format per l’Associació els teatres de Manacor, Artà, Capdepera, Lloseta, Calvià i els auditoris d’Alcúdia i de Sant Llorenç (sa Màniga). L’acte va comptar amb la presència d’un convidat excepcional: Sa Majestat un Rei (Toni Albà), que tancà la vetlada. Presentà l’acte Lídia Sànchez, presidenta de l’Associació d’actors i actrius professionals de les Balears d’aleshores. El programa va incloure el lliurament dels guardons, actuacions musicals i teatrals i també projeccions. Els projectes que reberen les distincions foren tres. L’espectacle Tarzan, el musical, un esplèndid muntatge dirigit per Rafel Brunet, rebrà un premi de mans de l’escriptor i dramaturg Miquel Mestre. Tarzan és un divertit i espectacular espectacle musical a partir del conegut personatge. A continuació Fanny Marí i Jeroni Alenyar interpretaren un fragment de Despullant Kurt Weill. Un altre premi de la vetlada fou per a Els enamorats, de Carlo Goldoni, interpretat per Tau Teatre. L’espectacle va ser distingit als premis Buero de Teatro Joven, que promou la Fundació Coca Cola Espanya, amb la col·laboració dels ministeris de Cultura i d’Educació i Ciència. Als premis hi varen participar 5.550 actors de 200 grups de tot l’estat. Tau Teatre va ser elegit com un dels tres espectacles guanyadors. A més, també varen aconseguir el segon premi estatal, i el premi a la millor actriu. Lliurà el premi l’actor Joan Maria Melis, a qui seguí l’actuació de Margalida Grimalt i Joan Vadell, que interpretaren un fragment d’Amics. Finalment, fou el torn de projecte Via fora. Via fora és una mostra de teatre de carrer molt innovador. L’Ajuntament d’Alcúdia va començar un projecte de dinamització i divulgació del patrimoni historicoartístic, titulat Via fora, basat en visites guiades dramatitzades. Via fora ha sobrepassat les expectatives i s’ha convertit en un fenomen original, que ha captat devers 3.000 espectadors. Va lliurar el guardó el catedràtic de teatre de la UIB Joan Mas i Vives.

http://www.santllorenc.es/noticia.asp?nid=2151

(Sic. Noticia de la pàgina web de l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar)